...Literatura música
y tecnología ¿clasificadas? por un cronopio
_________________________
RAYUELA
_________________________
Cap 128
Nous sommes quelques-uns à cette époque à avoir voulu attenter aux choses, créer en nous des espaces à la vie, des espaces qui n'étaient pas et ne semblaient pas devoir trouver place dans l'espace.
ARTAUD, Le Pèse-nerfs.
.../...
Rayuela - Julio Cortázar Cap.128 (completo)
<
domingo, agosto 04, 2002
____________________________________________________________________________
CRONO-pius i el temps:
Microconte de Pere Calders titulat "Petits conflictes de carrer" :
- Que em podria dir quina hora és?
- Es clar que puc! Que em pren per ase?
- Mai dels mais. El fet d'haver?li demanat hora, ja vol dir que confio en els seus
coneixements...
- És que ens anem tornant desconfiats. Quč significa, si no, aquest irritant
de si "li podria dir"?
- Són maneres col.loquials, faci?se'n cŕrrec. Estic segur que pot: que té hora
bona, si us plau?
- Ja hi torna! Si és la que tinc, per a mi és la bona. Vostč no té cap dret a
fiscalitzar?me?la, i jo no tinc cap obligació de donar-li explicacions del meu
rellotge. Estaríem frescos!
- Doncs, deixem-ho en hora aproximada. Que me la podria donar?
- I quč en farŕ, vostč, de la meva hora? Vivim en una societat en la qual
ningú no dóna res per res, i aquesta actitud seva s'assembla molt a la
mendicitat pública. No s'avergonyeix?
- Ara que m'ho pregunta, m'adono que sí. Em fa vergonya que hi hagi
algú tan animal. Quč s'ha cregut!
En aquells moments, el rellotge de la catedral, va tocar les dotze, i l'home
que volia hora bona va dir a l'altre que no volia donar·la: "Ho veu, misčries?
Afortunadament, les hores encara hi ha qui les regala!".
Pere Calders, 1985. Un estrany al jardí.
(Barcelona: Edicions de la Magrana, 1995).
__________________________________________________________________
Cronopio es asistido por Blogger , Enetation , Freefind , Site Meter , WS_Ftp , Lycos Mail
y otras variadas maravillas gratuitas.
Agradecimientos:
A mr. Justerini & mr. Brooks por desabrocharme un rato la camisa de fuerza
los martes y viernes; es un palo teclear con la nariz el resto
de la semana, días en que, agradezco a cosa de la familia Addams
por echarme su mano con las teclas mayúsculas y alternativas.
