El Meu carrer / Mi calle.

El meu carrer es fosc i tort, te gust de port i nom de poeta, cantava en Serrat… doncs el meu, li respondria jo, te nom de músic i era ple de llambordes, on , a la matinada dels dies de mercat, ressonaven les petjades dels caballs que arrossegaven els carruatges dels pagessos que, carregats de fruita , baixaven, com una riuada lenta, endormiscada, aturant-se al mercat de Madalena, o seguint rectes, cap al mercat del riu.

A la Plaça la Gremial, prop del monument a Mossent Cinto, i a la vora de la fàbrica de gel que tots visitàvem amb la bossa de malla, vivía el meu mestre de guitarra, el Mestre Montagut. Era el sabater del barri. La porta del seu taller, i la part on encara arribava una mica de llum d' aquella sabateria estreta i fosca, eran plenes a vessar amb desenes de gàbies de canaris i carderoles que refilaven de la sortida a la posta del sol.

El sabater Montagut, al tard, amb les ungles renegrides del betum i les mans destrossades pel martell i les agulles de cosir el cuir, guardava les gàvies i tancava el taller. Era llavors quan es transformava en el Mestre Montagut, professor de guitarra, i els nois del barri ens hi arribàvem a apendre.

Amb aquest horari, ja era molt entrada la nit, quan, a la sortida, amb la guitarra a coll, amb aquella energía infinita dels infants, agafava embrantzida, passava per la vora de de mossén Cinto i creuava corrent la Gremial , saltant amunt, amb el braç i la mà ben estirats, mirant de tocar amb la punta dels dits els serrells de les marquesines del café del Nord... (Continuar...)